La Federació Catalana d'Esgrima ens ha felicitat els nadals amb un regal ple d'esgrima.
BONES FESTES I BON ANY 2010 A TOTA LA FAMÍLIA D'ESGRIMISTES DEL CLUB INEF !!!
diumenge, 27 de desembre del 2009
Un regal de la FCE
La Federació Catalana d'Esgrima ens ha felicitat els nadals amb un regal ple d'esgrima.
BONES FESTES I BON ANY 2010 A TOTA LA FAMÍLIA D'ESGRIMISTES DEL CLUB INEF !!!
dijous, 24 de desembre del 2009
dissabte, 12 de desembre del 2009
Psico-Art: Premi dansa.cat
Irene, amb el braç trencat :-(
La nostra Super-Irene haurà de dur el braç enguixat uns dies. Esperem que es recuperi aviat i torni a ser la nostra super-Irene !!!
dimecres, 9 de desembre del 2009
TNR Madrid: fluixet, fluixet...
Aquest cap de setmana s'ha disputat un nou TNR, aquest cop a Madrid. La prova, a nivell de resultats, a estat fluixeta. Totes les olímpiques van fer ED128 (Camila, Irene, Patrícia i Helena). La Clara, que enguany ha començat a entrenar amb nosaltres, va fer un bon recordatori de la seva joventut (Campiona d’Espanya individual EF M-15 l'any 1997, i medalla de bronze en C.Espanya M-17 EF el 1998) i va passar a ED64.
La propera anirà millor !
diumenge, 6 de desembre del 2009
diumenge, 29 de novembre del 2009
Lliurament de guardons FCE 2008-2009
Patrícia Jiménez, Marina Iglesias i Agustí Gasset protagonistes a l'Acte de lliurament de guardons FCE 2008-2009
En el dia d'avui, s'ha celebrat a la Sala de Reina Elisenda l'Acte de lliurament de guardons 2008-2009 de la Federació Catalana d'Esgrima (FCE), on han estat presents tots els Campions de Catalunya, d'Espanya i els tiradors que han aconseguit èxits internacionals durant la temporada passada. Entre ells hi eren les nostres companyes Patrícia Jiménez i Marina Iglesias, actuals Campiones de Catalunya. També ha tingut el seu reconeixement l'Agustí Gasset, com a un dels 3 nous Mestres de l'esgrima catalana.
dissabte, 28 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
Resultats de la V Lliga Escolar (1a prova)
Els resultats dels "inefos" i "inefas" a la 1a prova de la V Lliga Escolar d'Spadettos són:
Categoria M-10:
- Albert Cases amb 6 victòries i 0 derrotes va finalitzar 4t classificat, empatat a victòries amb els 3 primers classificats.
- Pol Agua amb 3 victòries i 3 derrotes va finalitzar 30è.
Categoria M-12:
- Laura Benedicto (la "veterana" del grup)amb 6 victòries i 1 derrota va finalitzar 4a classificada, empatada amb el 3r classificat.
La propera a Sant Boi !
diumenge, 22 de novembre del 2009
Joaquim Gómez, la nova incorporació
Des d'aquest divendres, s'ha incorporat al nostre equip tècnic en Joaquim Gómez, que s'encarregarà de supervisar els entrenaments de divendres (poule, preparació física...).
En Joaquim és llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, on ha fet 2 anys d'esgrima i, a més, és entrenador nacional d’atletisme i cinturó negre 1r DAN de Taekwondo. Benvingut !!!
... i el primer rànquing !
La Patrícia és la nostra primera líder de la temporada. El primer rànquing del curs 09-10 és per a ella: enhorabona !
Finalment, la primera poule
Després d'un inici de temporada força complicat hem aconseguit recuperar l'activitat de divendres i, per tant, les poules i el nostre rànquing. Han estat força els problemes que hem hagut de superar (institucionals i personals), però, finalment, el divendres es va poder fer la primera poule de la temporada !!!
La primera d'spadettos 2009-10
La primera prova d'espadetos de la temporada 2009-10 s'ha disputat aquest divendres a Reina Elisenda. Amb una gran participaciñó de nens i nenes, la competició ha permés retrobar-se als tiradors que l'any passat van ser del club INEFC, en Pol Iglesias i Jan Martínez (ara a l'escola del SAM), amb els seus excompanys (Laura Benedicto i companyia) i el tècnic del club INEF dels més petits (Yldor Nieto). La segona, en uns mesos, a Sant Boi !!!
dimarts, 17 de novembre del 2009
Per què... aixequem el braç no armat en la guàrdia?
Fa més de 500 anys que els tractats d’esgrima representen les posicions bàsiques del nostre esport. Diferents mestres d’armes han intentat descriure els moviments ideals de l’esgrima. L’any 1409, Fiore dei Liberi graficava diverses accions de l’esgrima a dues mans. A mitjans del segle XVI, Marozzo (1536) i Agrippa (1553) exposaven imatges d’esgrima amb arma i escut o daga. En l’obra de Viggiani (1574) s’observa una mà no armada, en posició de guàrdia, que s’allunya del cos i perfila el tronc. Per contra, Thibault (1628) descriu accions descriu accions amb el braç no armat totalment estirat i enganxat al tronc.
Pel que fa a la realització del fons, els mestres dels segles XV i XVI (Agrippa 1553; Meyer 1570; Giganti 1606; Capoferro, 1610; Alfieri, 1640; de la Touche, 1670...) representaven imatges del braç no armat, en la fase final del fons, utilitzant-lo per reforçar la protecció del tronc, o per perfilar-lo.
En els orígens de l’esgrima espanyola J.Sánchez de Carranza (1582) i P. de Narváez (1600) van representar, en la verdadera destreza, un sistema geomètric per interpretar i conèixer els fonaments de l’esgrima.
D’una gran bellesa són les làmines d’Angelo Malevolti, publicades a l’Enciclopèdia Diderot y D'Alambert (1772); en elles es pot apreciar com es van universalitzar els fonaments de l’esgrima actual.
En l’actualitat, a gairebé totes les sales d’esgrima s’ensenya els novells a posar-se en guàrdia amb el braç no armat flexionat, deixant el braç a la línea de les espatlles. En el fons, es realitza el desplegament enrere del braç no armat, de forma coordinada amb l’execució tècnica d’ambdues cames...però, perquè després de 500 anys seguim amb elements tècnics tant similars? Quina funció desenvolupa en l’esgrima actual el braç no armat?
En la guàrdia de l’espasa, el braç no armat té la funció principal de perfilar el tronc. En el cas del floret, a aquesta funció se li afegeix un aspecte reglamentari: el braç no pot posar-se davant del tronc per tal de no tapar una superfície vàlida amb una de no vàlida. En el sabre, el braç no armat es desplaça enrere per tal de no donar al rival una superfície vàlida més assequible i per qüestions de seguretat.
La funció del braç no armat en el fons presenta, també, dues funcions principals: aconseguir, mitjançant l’impuls del braç enrere, una major acceleració en el moviment del fons; i compensar la inèrcia en el moment del bloqueig en caure el taló de la cama anterior. En el s. XX, la tècnica ha estat estudiada en treball científics (Mastropaolo, 1959), així com per diferents mestres en obres de referència (Clery 1965, Thirioux 1970...). De fet, els elements tècnics de l’esgrima són analitzats i desenvolupats, dia a dia, pels nostres mestres en les diferents sales del món, com també s’analitza des d’un punt de vista més científic, com en la darrera tesi doctoral sobre esgrima defensada pel nostre amic “Cuco” (E.López 2008) on, entre d’altres interessants coses, conclou que no hi ha evidències que justifiquin una major efectivitat en la sortida del fons des d’una posició concreta de la guàrdia, o bé que el millor fons és aquell que aconsegueix tocar el rival abans de contactar el terra amb el peu del davant.
Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima
Fonts:
López Adán E (2008). Tesis doctoral. Universidad Politécnica de Madrid.
Iglesias X (1998). Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.
Longhi S (2003) Trattato di Scherma 1601. AIMS.
Article extret de: Iglesias X. Per què... aixequem el braç no armat en la guàrdia? Som el Sam, 2009, 24:6.
diumenge, 15 de novembre del 2009
L'Helena, segona a la lliga catalana M-15
La nostra INEFA Helena ha assolit la segona posició en la primera lliga catalana M-15 de la temporada en perdre a la final amb Júlia Solans. Les altres INEFES, Berta, Sara i Nuria han assolit la final, quedant eliminades als quarts de final.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Crakòvia i esgrima INEF Barcelona
Els nostres animadors del dilluns a TV3, CRAKÒVIA, van fer el 2 de novembre, una paròdia de l'Iniesta i les seves classes a l'INEFC... i per "decorar" la classe van fer servir el nostre logotip de la secció d'esgrima, com podeu veure a la captura d'imatge del programa. Van escollir una imatge ben maca de l'INEFC !!!
dilluns, 26 d’octubre del 2009
PRIMERES MEDALLES DE LES INEFES A LA COPA ESPAÑA
Aquest cap de setmana, les nostres representants també han tingut activitat competitiva. Primer amb la participació al TNR Absolut disputat a Valladolid, on Patrícia Jiménez ha finalitzat 39ª, Irene Benedicto 42ª, Helena López 62ª i Camila Pérez 82ª, i després amb la disputa de la "Copa España", on Irene Benedicto i Camila Pérez, formant part de la selecció catalana júnior, han conquerit la medalla d'OR, i Helena López i Patrícia Jiménez, formant part de la selecció catalana infantil, s'han fet amb la medalla de PLATA.
1a prova de la temporada 2009-10
El passat 17 d'octubre, es va donar el tret de sortida a la temporada 2009-2010, amb la celebració de la Lliga Catalana d'Espasa Femenina Absoluta, en la que Patrícia Jiménez va finalitzar en 6ª posició, Helena López 10ª, Irene Benedicto 11ª i Camila Pérez 20ª.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Esgrima escènica a Praga
Un nou viatge de la nostra Irene, aquest cop a Praga. Es tracta d'un espectacle d'esgrima escènica a la plaça més important de la ciutat, 'staremesto namesti' que vol dir plaça de la ciutat antiga.
dimecres, 9 de setembre del 2009
...i una esgrima egípcia més antiga...
Si aneu a Egipte, no deixeu de visitar el temple mortuori de Ramsés III de Medinet Habu. Hi trobareu una de les imatges més antigues (1170 a.C.) que existeixen dels orígens de l'esgrima.
Esgrima a Egipte
La Irene, la nostra INEFA més viatgera, aquest estiu ha visitat Egipte i no ha pogut resisitir la temptació d'anar a visitar un club d'esgrima: el Cercle d'Escrime Egyptien... els apassionats de l'esgrima no descansem d'espases ni en vacances !
dimecres, 2 de setembre del 2009
Reunió informativa: 7 de setembre
En breu rebreu per correu-e la convocatòria a una reunió informativa sobre el desenvolupament dels entrenaments durant aquesta temporada. Hi ha canvis significatius en els horaris i en les quotes. Dilluns, 7 de setembre, us informem (la convocatòria és per a les 19:30 h -ho confirmarem per correu-e- a l'INEFC).
Inici d'entrenaments: 14 de setembre
Un cop acabades les merescudes vacances, comencem una nova temporada amb força ganes de començar a entrenar i competir. Els entrenaments començaran a l'INEFC el proper dilluns 14 de setembre en l'horari habitual, però aquesta temporada tan sols podrem entrenar, a l'INEFC, els dilluns i dimecres. En la reunió informativa prevista pel dia 7 de setembre us informarem.
dijous, 16 de juliol del 2009
Per què és important la talla en l’esgrima?
Per què és important la talla en l’esgrima?
En l’esgrima és reconeguda la importància que té l’envergadura en la disputa dels assalts. Un tirador amb major longitud de braços pot, per exemple, atacar sobre la preparació, o bé, contraatacar obrint la distància, amb major facilitat de la que ho faria un esgrimidor amb menor envergadura. La distància, entesa com l’espai que un tirador necessita per tocar al seu adversari, tan sols es pot entendre, en l’esgrima, de forma individual; és a dir, que la distància entre dos tiradors no és la mateixa; mètricament sí, però tècnicament no. És a dir, l’espai que necessita un tirador de 1,90 per tocar el seu adversari, no és el mateix que el necassari per un tirador de 1,70, per tant el concepte de distància d’atac serà tractat de forma diferent per ambdos. El concepte distància, en l’esgrima, és un element determinat per a l’èxit i la capacitat de gestionar-la és el factor que permet guanyar els assalts. És per això que un tirador de major envergadura disposa d’una major facilitat per assolir avantatge en les diferents situacions de combat. L’envergadura de qualsevol persona va estretament lligada a la seva alçada i, per tant, la talla ha estat considerada, per a molts tècnics, com un dels factors de rendiment de l’esgrima, i com a tal, ha estat incorporada en alguns dels programes de selecció de talents d’aquest esport.
Un dels sistemes que disposem per constatar quines són les variables que poden incidir en el rendiment és l’anàlisi del perfil del campió. Mitjançant l’estudi de diferents campions podem establir quin és el model (cineantropomètric, fisiològic, tècnic...) que més s’apropa al conjunt d’esportistes que han assolit l’èxit. Si ens fixem en la talla, podem agafar com a referència un estudi de Revenu (1988), poc després de finalitzats els Jocs Olímpics de Seul’88, en el que la mitjana d’alçada dels medallistes individuals fou de 1,90 m en els espasistes, 1,85 m en els floretistes i de 1,81 m en els sabristes, mentre que les floretistes presentaven uns valors mitjans de 1,78 m. Si ho comparem a la mitjana dels equips espanyols en aquell moment podem veure com l’estatura d’aquests era significativament inferior: espasistes 1,85 m, floretistes 1,76 m, sabristes 1,74 m i noies de floret 1,63 m. Queda clar que no es pot dir que per la menor alçada del combinat espanyol no s’assoleixen rendiments òptims, però queda clar que la talla és un factor més a afegir.
Finalment, sobre la talla hi ha un darrer anàlisi que es considera i que, amb les xifres exposades també es pot discutir; es tracta de la major alçada dels espasistes en relació a floretistes i sabristes (que va resultar significativa estadísticament en l’estudi dels equips espanyols, p<0,05; Iglesias, 1997). Per què pot ser més determinant ser alt en l’espasa que en la resta de modalitats? O el que és similar, per què els espasistes d’alt nivell presenten una talla superior a floretistes i sabristes? Doncs la resposta és que la convenció pròpia de floret i sabre disminueix sensiblement l’efecte de domini sobre la distància, pel fet que no tan sols s’ha de tocar primer, sinó que, a més a més, hi ha que posseir la prioritat de l’acció, i en això ja intervenen moltes més variables tàctiques que disminueixen, per tant, la importància que el factor envergadura té en l’espasa.
Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima
Fonts:
Iglesias X (1997): Valoració funcional específica en l’esgrima. Tesi Doctoral. UB-INEFC. Barcelona.
Revenu D (1988): Escrime. EPS 214:36-37.
--> Article publicat a la revista SOM el SAM núm. 12 (2003)
(Iglesias X. Per què... és important la talla en l’esgrima? Som el Sam, 2003, 12:2)
dimecres, 1 de juliol del 2009
Per què és complicat l’arbitratge en l’esgrima ?
Per què és complicat l’arbitratge en l’esgrima ?
Un dels principals problemes de l’esgrima moderna és l’arbitratge. Si analitzem els principals factors que condicionen aquesta dificultat podem comprendre i intentar resoldre, si més no, mínimament la problemàtica. Segons el meu parer hi ha quatre grans factors que incideixen en l’arbitratge: el primer és la dificultat que existeix en la interpretació de les accions, principalment, en la “lectura” de la convenció del floret i sabre. Com sabeu, aquestes armes es reglamenten segons una normativa interna, que anomenem convenció, per la qual es prioritza, davant de tocats dobles, les accions ofensives, obligant el tirador atacat a fer parada i resposta, o bé contraatacar guanyant un temps d’esgrima...Bé, en l’explicació ens allargaríem massa, així que em centraré en el problema, que no és la convenció per si mateixa, sinó la dificultat que els àrbitres tenen, o tenim, per interpretar el joc d’intencions que els dos tiradors tenen en l’execució de les diferents accions, dins la reglamentació de cada arma. El segon factor és la manca d’homogeneïtat de criteris davant diferents accions o situacions, que generen, per addició de decisions divergents, o pel retard en la informació de modificacions del reglament, la confusió permanent d’àrbitres i tiradors. Com a tercer factor vull destacar la dificultat que té l’àrbitre en analitzar visualment les accions que es succeeixen a la pista sense perdre l’ull als llums de l’aparell senyalitzador, fet que sovint, és costós. A més a més, durant tot l’assalt l’àrbitre ha de mantenir uns alts nivells d’atenció i concentració en les situacions d’assalt, fet que en situacions de pressió ambiental (tècnics que pressionen amb protestes, públic cridaner, tiradors que no faciliten la tasca...) encara es dificulta molt més. El quart i darrer factor va lligat a les deficiències de la formació, ètica i interès arbitral per part de tiradors, clubs i federacions. Anant de menys a més, podem comprovar com, en general, existeix una baixa motivació per arbitrar competicions, a excepció de les remunerades. També comprovem que en moltes sales d’esgrima actuals, per canvis en els hàbits de treball, els tiradors cada cop arbitren menys en els entrenaments, amb la qual cosa es disminueix la seva capacitat d’anàlisi d’accions i facilitat per l’arbitratge. Però sens dubte, el pitjor enemic de l’esport de l’esgrima és l’àrbitre que actua, en les seves decisions, amb benefici voluntari - interès de club, de país o per amistat personal - per a un dels dos tiradors. Els despropòsits s’accentuen fins arribar a la Real Federación Española de Esgrima, que ha trigat 14 anys en publicar un reglament actualitzat en castellà, o la pròpia Federació Internacional, incapaç en tants anys, de generar una estructura de formació coherent i homogènia, amb criteris concrets, amb una transmissió d’informació entenedora i fluïda i, per exemple, amb vídeos aclaridors, que facilitin a tothom la comprensió del reglament i l’arbitratge .
Xavier Iglesias
Àrbitre internacional de la FIE
Un dels principals problemes de l’esgrima moderna és l’arbitratge. Si analitzem els principals factors que condicionen aquesta dificultat podem comprendre i intentar resoldre, si més no, mínimament la problemàtica. Segons el meu parer hi ha quatre grans factors que incideixen en l’arbitratge: el primer és la dificultat que existeix en la interpretació de les accions, principalment, en la “lectura” de la convenció del floret i sabre. Com sabeu, aquestes armes es reglamenten segons una normativa interna, que anomenem convenció, per la qual es prioritza, davant de tocats dobles, les accions ofensives, obligant el tirador atacat a fer parada i resposta, o bé contraatacar guanyant un temps d’esgrima...Bé, en l’explicació ens allargaríem massa, així que em centraré en el problema, que no és la convenció per si mateixa, sinó la dificultat que els àrbitres tenen, o tenim, per interpretar el joc d’intencions que els dos tiradors tenen en l’execució de les diferents accions, dins la reglamentació de cada arma. El segon factor és la manca d’homogeneïtat de criteris davant diferents accions o situacions, que generen, per addició de decisions divergents, o pel retard en la informació de modificacions del reglament, la confusió permanent d’àrbitres i tiradors. Com a tercer factor vull destacar la dificultat que té l’àrbitre en analitzar visualment les accions que es succeeixen a la pista sense perdre l’ull als llums de l’aparell senyalitzador, fet que sovint, és costós. A més a més, durant tot l’assalt l’àrbitre ha de mantenir uns alts nivells d’atenció i concentració en les situacions d’assalt, fet que en situacions de pressió ambiental (tècnics que pressionen amb protestes, públic cridaner, tiradors que no faciliten la tasca...) encara es dificulta molt més. El quart i darrer factor va lligat a les deficiències de la formació, ètica i interès arbitral per part de tiradors, clubs i federacions. Anant de menys a més, podem comprovar com, en general, existeix una baixa motivació per arbitrar competicions, a excepció de les remunerades. També comprovem que en moltes sales d’esgrima actuals, per canvis en els hàbits de treball, els tiradors cada cop arbitren menys en els entrenaments, amb la qual cosa es disminueix la seva capacitat d’anàlisi d’accions i facilitat per l’arbitratge. Però sens dubte, el pitjor enemic de l’esport de l’esgrima és l’àrbitre que actua, en les seves decisions, amb benefici voluntari - interès de club, de país o per amistat personal - per a un dels dos tiradors. Els despropòsits s’accentuen fins arribar a la Real Federación Española de Esgrima, que ha trigat 14 anys en publicar un reglament actualitzat en castellà, o la pròpia Federació Internacional, incapaç en tants anys, de generar una estructura de formació coherent i homogènia, amb criteris concrets, amb una transmissió d’informació entenedora i fluïda i, per exemple, amb vídeos aclaridors, que facilitin a tothom la comprensió del reglament i l’arbitratge .
Xavier Iglesias
Àrbitre internacional de la FIE
Publicat a: Iglesias X. Per què és complicat l’arbitratge en l’esgrima? Som el Sam, 1999, 9:5.
dimarts, 30 de juny del 2009
SAM i FCE els nostres "convidats" a l'INEFC
Mentre es realitzen les obres de remodelació de les instal·lacions de Reina Elisenda, el club d'Esgrima SAM i la FCE han arribat a un acord amb l'INEFC per a l'ús de les instal·lacions de l'INEFC en el mes de juliol, els dilluns, dimecres i dijous de 19:30 a 21h. Així, tindrem uns "convidats" de luxe a les nostres instal·lacions. Benvinguts !!!
Cursos d'estiu a l'INEFC... amb esgrima
De dilluns 29 de juny a divendres 3 de juliol de 2009 es desenvolupen els cursos d'estiu de l'INEFC Barcelona. Enguany es torna a organitzar el curs d'esgrima escolar que és impartit pel nostre mestre, i professor-catedràtic de l'INEFC, Xavier Iglesias. Val a dir que el nostre tirador, Rafa Tarragó, és el responsable de l'organització global de tots els cursos: això si que és un assalt difícil !!!
diumenge, 14 de juny del 2009
Marina Iglesias... bicampeona de Catalunya: Esgrima i Sincro
La Marina Iglesias, una de les nostres tiradores del CE INEFC, ha fet el seu particular "doblet" de la temporada: després d'imposar-se en el Campionat de Catalunya M-12 d'espasa femenina ara fa uns mesos, avui ha guanyat el Campionat de Catalunya escolar de nivell 4 (màxim nivell de natació sincronitzada) amb el seu club, el Joan Pelegrí. En la foto la podeu veure fent el "solo" de la rutina combinada que avui han fet sobre la música del "Rei Lleó".
Enhorabona !!!
UN BOTÍ DE 2 MEDALLES POSA EL PUNT I FINAL A LA TEMPORADA 2009-2010
UN BOTÍ DE 2 MEDALLES POSA EL PUNT I FINAL A LA TEMPORADA 2009-2010
Finalitza la temporada 2009-2010 de les tiradores i tiradors de la secció d'esgrima del Club Esportiu INEF, quedant en el record anècdotes, esforç, lluita, superació, entrenaments en parella, classes individuals, poules, entrenament físic, competicions autonòmiques, estatals i internacionals, beques, lessions, nous aprenentatges, noves incorporacions a la secció, plors, somriures, derrotes, victòries, etc., i finalitza amb la consecució de dues noves medalles, en aquesta ocasió al Campionat de Catalunya d'espasa M-17.
La primera medalla va arribar de la mà de la Patrícia Jiménez, que va assolir el bronze després de caure a semifinals per 14 a 15 amb la Clara Enciso, qui després es proclamaria Campiona de Catalunya.
La segona la va assolir l'equip del Club Esportiu INEF, integrat per Irene Benedicto, Patrícia Jiménez, Helena López i Camila Pérez, després de realitzar un encontre molt seriòs davant l'equip de la SEA a semifinals, al que van superar per un marcador molt ajustat. A la final no van poder plantar cara a l'equip del SAM i es van haver de conformar amb una valuosa medalla d'argent.
Patrícia: Campiona de Catalunya M-15
Gran èxit de les tiradores del Club Esportiu INEFC en els CAmpionats de Catalunya M-15 d'Espasa Femenina: un or i dos bronzes:
Patrícia Jiménez: Campiona de Catalunya
Helena López: Medalla de bronze
Rosa Cuevas: Medalla de bronze
... i a més: Sara final de 8 i la Núria i la Berta ED16.
Enhorabona !!!
dissabte, 6 de juny del 2009
Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma?
Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma?
En els inicis de l’esgrima de competició, a finals del s. XIX i principis del s. XX, era freqüent trobar, no tan sols la participació d’un mateix tirador en diverses armes, sinó fins i tot, excel·lents tiradors en diferents modalitats. Un clar exemple d’això el representen, entre d’altres, el cubà Van Zo Post i l’italià Nedo Nadi, medallistes en espasa, floret i sabre als Jocs Olímpics de 1904 i 1920 respectivament; o l’il·lustre Edoardo Mangiarotti que entre els JJOO de 1936 i els de 1960 va acumular un total de 13 medalles olímpiques, 8 d’espasa i 5 de floret. A partir de la dècada dels 70 això ja no s’ha tornat a repetir. L’alta especialització és un dels elements característics de l’esport modern. L’obtenció de l’alt rendiment passa, necessàriament, per formar els tiradors específicament i optimitzant els processos d’entrenament. Els nostres mestres, principals analitzadors i coneixedors de l’esgrima, reflecteixen en el seu treball aquesta especialització. Així, les classes d’esgrima sempre s’han adaptat a les característiques de les armes, dels blancs vàlids i a l’existència, o no, de convenció. Avui en dia els sabristes realitzen uns desplaçaments força característics i diferencials de la resta de modalitats, i els treballs en parelles, sovint, reprodueixen la repetició de situacions tecnicotàctiques concretes, segons l’arma... és, potser, el treball dels preparadors físics, el que ha d’ajustar-se més a les necessitats de cada modalitat. L’anàlisi del comportament diferencial dels tiradors en cada arma ens ha d’ajudar a discriminar el treball de sabristes, floretistes i espasistes. Si analitzem els assalts finals del Campionat del món del 2003 a Cuba, veiem que: la durada mitjana d’una acció en sabre masculí és de 2,6 segons (amb extrems d’1 i 9 segons) i poca variabilitat en la seva durada (ds = 1,7 s), mentre que en espasa masculina és de 11,5 segons (extrems de 1 i 35 s) i força més variabilitat en la durada dels tocats (ds = 8,1). El floret femení es troba al mig, amb una mitjana d’accions de 5,9 segons (extrems d’1 a 28 s i una desviació estàndard de 6 s). Força diferents, oi? Si continuem l’estudi, trobem que les pauses entre les accions (de l’alto a l’endavant) no són tant diferents, es troben entre els 11 a 19 segons de mitjana. El nombre d’accions realitzades en un assalt també és una dada a considerar en la programació del treball de condició física. Espasistes i sabristes toquen de forma vàlida en el 90% de les accions (24 i 29 accions totals en l’assalt final, respectivament), mentre que les floretistes necessiten 63 accions de combat per puntuar en tan sols 25 d’elles, el que duplica gairebé el treball muscular de caràcter explosiu en un assalt al mateix nombre de tocats. Malgrat aquestes observacions són un estudi de cas únic, prenguem nota, l’especificitat també s’ha d’incorporar en la preparació física dels nostres tiradors !
Xavier Iglesias
________________________________________________________
Article publicat a la revista Som el Sam (any 2004)
(Iglesias X. Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma? Som el Sam, 2004, 15:3)
En els inicis de l’esgrima de competició, a finals del s. XIX i principis del s. XX, era freqüent trobar, no tan sols la participació d’un mateix tirador en diverses armes, sinó fins i tot, excel·lents tiradors en diferents modalitats. Un clar exemple d’això el representen, entre d’altres, el cubà Van Zo Post i l’italià Nedo Nadi, medallistes en espasa, floret i sabre als Jocs Olímpics de 1904 i 1920 respectivament; o l’il·lustre Edoardo Mangiarotti que entre els JJOO de 1936 i els de 1960 va acumular un total de 13 medalles olímpiques, 8 d’espasa i 5 de floret. A partir de la dècada dels 70 això ja no s’ha tornat a repetir. L’alta especialització és un dels elements característics de l’esport modern. L’obtenció de l’alt rendiment passa, necessàriament, per formar els tiradors específicament i optimitzant els processos d’entrenament. Els nostres mestres, principals analitzadors i coneixedors de l’esgrima, reflecteixen en el seu treball aquesta especialització. Així, les classes d’esgrima sempre s’han adaptat a les característiques de les armes, dels blancs vàlids i a l’existència, o no, de convenció. Avui en dia els sabristes realitzen uns desplaçaments força característics i diferencials de la resta de modalitats, i els treballs en parelles, sovint, reprodueixen la repetició de situacions tecnicotàctiques concretes, segons l’arma... és, potser, el treball dels preparadors físics, el que ha d’ajustar-se més a les necessitats de cada modalitat. L’anàlisi del comportament diferencial dels tiradors en cada arma ens ha d’ajudar a discriminar el treball de sabristes, floretistes i espasistes. Si analitzem els assalts finals del Campionat del món del 2003 a Cuba, veiem que: la durada mitjana d’una acció en sabre masculí és de 2,6 segons (amb extrems d’1 i 9 segons) i poca variabilitat en la seva durada (ds = 1,7 s), mentre que en espasa masculina és de 11,5 segons (extrems de 1 i 35 s) i força més variabilitat en la durada dels tocats (ds = 8,1). El floret femení es troba al mig, amb una mitjana d’accions de 5,9 segons (extrems d’1 a 28 s i una desviació estàndard de 6 s). Força diferents, oi? Si continuem l’estudi, trobem que les pauses entre les accions (de l’alto a l’endavant) no són tant diferents, es troben entre els 11 a 19 segons de mitjana. El nombre d’accions realitzades en un assalt també és una dada a considerar en la programació del treball de condició física. Espasistes i sabristes toquen de forma vàlida en el 90% de les accions (24 i 29 accions totals en l’assalt final, respectivament), mentre que les floretistes necessiten 63 accions de combat per puntuar en tan sols 25 d’elles, el que duplica gairebé el treball muscular de caràcter explosiu en un assalt al mateix nombre de tocats. Malgrat aquestes observacions són un estudi de cas únic, prenguem nota, l’especificitat també s’ha d’incorporar en la preparació física dels nostres tiradors !
Xavier Iglesias
________________________________________________________
Article publicat a la revista Som el Sam (any 2004)
(Iglesias X. Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma? Som el Sam, 2004, 15:3)
Poule 31: una poule curiosa de tirar
Amb la denominació de "gat amagat" (però amb un títol original menys finet, com "et fots"), s'ha tirat la poule aquest divendres. Els assalts es tiren de forma normal, però cada tirador escriu un "tocat amagat" en un paper; si durant l'assalt aconsegueix fer-lo, guanya directament l'assalt, estigui com estigui el marcador.
dimarts, 2 de juny del 2009
dissabte, 23 de maig del 2009
Èxit a la lliga d'spadettos
Gairebé 90 nens i nenes han participat a la lliga d'spadettos organitzada a l'INEFC Barcelona per la secció d'esgrima del club esportiu INEFC i els alumnes de l'assignatura d'esgrima escolar del professor Xavi Iglesias. Tots els nens i nenes han gaudit d'una estona divertida de pràctica de l'esgrima, amb jocs preparatoris i música ambient. A més s'han endut una medalla com a recompensa, el diploma acreditatiu de participació i diferents regals.
Cal destacar la participació de les nenes i nens del club esportiu INEFC: en Pol, Jan, Laura, Sbeth i Alèxia, que ho van fer molt i molt bé; en Jan Martínez, a més va guanyar la medalla de 2n classificat a la prova de menors de 7 anys.
Les nostres "olímpiques" i els alumnes de l'assignatura també s'ho van passar força bé organitzant la competició i fent d'àrbitres.
Enhorabona a tothom !!!
dimarts, 19 de maig del 2009
Lliga escolar d'spadetos
El divendres 22 de maig de 2009 a les 18:00 hores tindrà lloc al Pavelló de Parquet de l'INEFC Barcelona la tercera prova de la Lliga Escolar d'Spadetos. Aquesta competició de caràcter escolar és un moment ideal de reunió d'un gran nombre d'esportistes en edat escolar. El desenvolupament de tota la prova es regirà d'acord a la Normativa d'Organització de la Lliga Escolar d'Spadetos, i es troba inclosa al calendari oficial de la Federació Catalana d'Esgrima.
La inscripció a la competició s'haurà de lliurar a la Federació Catalana d'Esgrima el Dimecres 20 de maig, ja sigui a través de Fax, e-mail o a mà. El cost de la prova ja ha estat pagat al començament de la temporada, permetent així la participació dels tiradors en les tres proves de la competició.
Tres són les categories en què els diferents nens/as participaran durant el transcurs de la competició. Les categories són les següents: M-12, M-10, M-7. Ambdues tenen un caràcter individual i mixt. La competició no és per equips, però si hi haurà una classificació general de les escoles i clubs participants d'acord a les puntuacions obtingudes pels seus tiradors. De les deu escoles que participaran en aquest esdeveniment esportiu de caràcter escolar, és el Col•legi Montserrat el que lidera la lliga escolar, seguida molt de prop per l'Escola Francesa Ferdinand de Lesseps.
La competició finalitzarà a les 20:00 hores, amb el lliurament de diplomes a tots els participants i dels premis als guanyadors, segons i tercers classificats de cada una de les categories.
Bronze al Campionat d'Espanya !
Enhorabona a les nostres tiradores més joves de la secció d'esgrima del club esportiu INEFC: han assolit la medalla de bronze al campionat d'Espanya infantil per equips, amb l'equip format per Patrícia Jiménez, Helena López, Rosa M. Cuevas i Manuela Hincapié.
En la prova individual l'Helena va arribar als quarts de final al guanyar la Patrícia en l'ED16.
dissabte, 9 de maig del 2009
La grandesa del vençut fa més gran el vencedor
Frase de la setmana: La grandesa del vençut fa més gran el vencedor
dilluns, 27 d’abril del 2009
Les olímpiques guanyen la "Fase Nacional M-15"
Les nostres ´"olímpiques 2016" del C.E. INEF Barcelona han assolit la victòria en la prova per equips de la Fase Nacional M-15 (Helena López, Patrícia Jiménez i Rosa Cuevas), amb la qual cosa es classifiquen per a la fase final del Campionat d'Espanya que es disputarà a Las Rozas (Madrid) els dies 16 i 17 de maig. En la prova individual també van classificar-se l'Helena López i la Patrícia Jiménez.
dijous, 23 d’abril del 2009
dimarts, 21 d’abril del 2009
Trofeu Ciutat de Terrassa: SuperPatri i MegaIrene !
Després de tornar dissabte al vespre de Madrid, cansades del Cnat. d'Espanya M-17, la Patrícia i la Irene (també la Rosa), van decidir anar a Terrassa a tirar la lliga catalana absoluta. Patrícia i Irene van fer una excel·lent competició esswent sotscampiona i medalla de bronze respectivament.
Cal valorar també la participació de Rosa, Camila, Nuria, Rafa i el nostre mestre, Agustí !!!
Campionat d'Espanya M-17: l'any que ve guanyem !
En el Campionat d'Espanya M-17 la Irene i l'Elena van passar la poule i van caure eliminades a l'ED16, mentre que la Patrícia i la Rosa no van superar la poule. Els resultats cada cop són més bons i, si seguim així, l'any que ve guanyem !!!
dissabte, 18 d’abril del 2009
diumenge, 12 d’abril del 2009
Per què...en l’esgrima qui no enganya no guanya?
Per què...en l’esgrima qui no enganya no guanya?
Segons un dels principals estudiosos de l’esgrima, Guy Azémar (1999), els factors que condicionen el rendiment en l’esgrima no es limiten a una bona condició física o tècnica, sinó que són determinants per a l’èxit competitiu l’atenció visual, la coordinació ull-mà i l’ajustament postural davant de les moltes situacions de combat que es produeixen. L’atenció, per exemple, és el principal requeriment per a l’anticipació, i, aquesta, una de les principals qualitats que ha de tenir un tirador.
Bruna Rossi i Vincent Nougier (1995) també consideren més important per a l’esgrima la capacitat d’elaborar processos mentals en relació a un adversari, per sobre de qualitats físiques o tècniques. Aquests processos es desenvolupen d’acord a una gran pressió temporal, incertesa en les reaccions del contrari i, fins i tot, situacions de fatiga; una mena de “combat mental” que donarà la victòria a qui millor gestioni aquets sistemes d’elaboració de la informació. De fet, aquest autors fan un divertit paral•lelisme entre un tirador i un PC: consideren la tècnica, la condició física i el material com el Hardware, mentre que la tàctica n’és el Software.
El mateix, V. Nougier (1992) ja analitzava anteriorment els processos mentals de les accions esportives i aconsellava treballar a un ritme més lent en els nens per tal d’adequar el seu ritme de tractament de la informació a una correcta relació entre l’elevada velocitat d’execució en l’esgrima i la necessària precisió en les accions.
Berndt Barth (1994) ens apropa a la preparació de les competicions mitjançant un entrenament estratègic i tàctic, d’acord a les principals components que el determinen: La presa d’informació (sensacions, percepcions, discriminacions...), l’elaboració d’informació (planificar, decidir, anticipar...) i el seu emmagatzematge (reconèixer, aprendre, memoritzar...)... i com a exemple de preparació tàctica dels tiradors proposa la simulació d’assalts amb companys que imiten les accions d’adversaris directes. L’esgrima, com esport individual d’oposició requereix un tipus d’entrenament integrat que, seguint pautes com les d’alguns esports col•lectius (F. Seirul•lo), combini la complexitat dels seus factors de rendiment: s’ha de planificar l’entrenament integrant el treball tècnic amb el tàctic, amb la condició física i, com no, amb els factors motivacionals dels tiradors.
Giancarlo Toran (1995) diu que “sense adversari no hi ha tàctica”. L’autor considera que la tàctica apareix com a conseqüència de l’engany, i aquest requereix un adversari que pensi. La finta és l’engany per definició. De fet, la tàctica té com a objectiu provocar una errada en el contrari que pugui ser aprofitada per tocar. El mateix autor proposa dos tipus de fintes a treballar: les fintes tècniques, que provoquen una reacció automatitzada (p.ex. en espasa, finta de cop recte, per provocar la parada de 8a “automatitzada”, i es guanya el tocat amb “passe”), i les fintes tàctiques, que pretenen amagar la informació real per provocar un error en la decisió del rival (p.ex. sobre les preparacions d’atac del rival fer finta de parada de 8a, i en veure l’acció d’atac real, anticipar-se amb un contraatac).
En l’esgrima, qui no enganya no guanya.
Referències
Azémar G. SdS; 1999, 45.
Barth B. SdS; 1994, 31.
Nougier, V. SdS; 1992, 25.
Rossi B, Nougier V. SdS; 1995, 35.
Toran G. SdS; 1995, 32.
Xavier Iglesias
Article publicat a Som el Sam núm. 16 (Juny 2005)
Segons un dels principals estudiosos de l’esgrima, Guy Azémar (1999), els factors que condicionen el rendiment en l’esgrima no es limiten a una bona condició física o tècnica, sinó que són determinants per a l’èxit competitiu l’atenció visual, la coordinació ull-mà i l’ajustament postural davant de les moltes situacions de combat que es produeixen. L’atenció, per exemple, és el principal requeriment per a l’anticipació, i, aquesta, una de les principals qualitats que ha de tenir un tirador.
Bruna Rossi i Vincent Nougier (1995) també consideren més important per a l’esgrima la capacitat d’elaborar processos mentals en relació a un adversari, per sobre de qualitats físiques o tècniques. Aquests processos es desenvolupen d’acord a una gran pressió temporal, incertesa en les reaccions del contrari i, fins i tot, situacions de fatiga; una mena de “combat mental” que donarà la victòria a qui millor gestioni aquets sistemes d’elaboració de la informació. De fet, aquest autors fan un divertit paral•lelisme entre un tirador i un PC: consideren la tècnica, la condició física i el material com el Hardware, mentre que la tàctica n’és el Software.
El mateix, V. Nougier (1992) ja analitzava anteriorment els processos mentals de les accions esportives i aconsellava treballar a un ritme més lent en els nens per tal d’adequar el seu ritme de tractament de la informació a una correcta relació entre l’elevada velocitat d’execució en l’esgrima i la necessària precisió en les accions.
Berndt Barth (1994) ens apropa a la preparació de les competicions mitjançant un entrenament estratègic i tàctic, d’acord a les principals components que el determinen: La presa d’informació (sensacions, percepcions, discriminacions...), l’elaboració d’informació (planificar, decidir, anticipar...) i el seu emmagatzematge (reconèixer, aprendre, memoritzar...)... i com a exemple de preparació tàctica dels tiradors proposa la simulació d’assalts amb companys que imiten les accions d’adversaris directes. L’esgrima, com esport individual d’oposició requereix un tipus d’entrenament integrat que, seguint pautes com les d’alguns esports col•lectius (F. Seirul•lo), combini la complexitat dels seus factors de rendiment: s’ha de planificar l’entrenament integrant el treball tècnic amb el tàctic, amb la condició física i, com no, amb els factors motivacionals dels tiradors.
Giancarlo Toran (1995) diu que “sense adversari no hi ha tàctica”. L’autor considera que la tàctica apareix com a conseqüència de l’engany, i aquest requereix un adversari que pensi. La finta és l’engany per definició. De fet, la tàctica té com a objectiu provocar una errada en el contrari que pugui ser aprofitada per tocar. El mateix autor proposa dos tipus de fintes a treballar: les fintes tècniques, que provoquen una reacció automatitzada (p.ex. en espasa, finta de cop recte, per provocar la parada de 8a “automatitzada”, i es guanya el tocat amb “passe”), i les fintes tàctiques, que pretenen amagar la informació real per provocar un error en la decisió del rival (p.ex. sobre les preparacions d’atac del rival fer finta de parada de 8a, i en veure l’acció d’atac real, anticipar-se amb un contraatac).
En l’esgrima, qui no enganya no guanya.
Referències
Azémar G. SdS; 1999, 45.
Barth B. SdS; 1994, 31.
Nougier, V. SdS; 1992, 25.
Rossi B, Nougier V. SdS; 1995, 35.
Toran G. SdS; 1995, 32.
Xavier Iglesias
Article publicat a Som el Sam núm. 16 (Juny 2005)
2n trimestre: cal seguir estudiant !
En el 1r semestre ja vam apuntar que l'estudi és molt important, és el MÉS important. Per això també disposem del nostre "rànquing" d'excel·lents en les notes d'aquest curs acadèmic, on la Irene segueix de líder !!!
NOM 1r trimestre 2n trimestre Total
IRENE: 7 - 7 - 14
ROSA: 5 - 6 - 11
PATRÍCIA: 4 - 2 - 6
MARINA: 3 - 3 - 6
MANUELA: 3 - 3 - 6
BERTA: 1 - 2 - 3
DAWID: - - 2 - 2
SARA: 0 - 2 - 2
... i la resta no han aconseguit el seu compromís d'assolir, si més no, UN excel·lent en el segon trimestre, així que les encoratgem a formar part del nostre rànquing d'excel·lència acadèmica en el tercerc trimestre !!!
diumenge, 5 d’abril del 2009
Marina Iglesias: Campiona de Catalunya M-12 EF
Aquest dissabte, la nostra "INEFA", Marina Iglesias, s'ha proclamat Campiona de Catalunya M-12 d'Espasa Femenina. La nostra INEFA més peque, Laura Bendicto, ha guanyat la medalla de plata en la mateixa competició. Ha estat una molt bona competició per la Marina, atès que el sistema de competició ha fet que la competició es tirés mixta, nois i noies M-12, i, posteriorment es fes la final femenina per separat. La Marina s'ha imposat a tots els nois a la poule, passant 1a al quadre d'eliminació directa on ha anat guanyant totes les eliminatòries excepte la final. Posteriorment, ja en la final femenina ha derrotat a la seva companya del club INEF, Laura Benedicto. Felicitats !!!
Per a fer-vos una idea de la competició us deixo Les fotografies de la prova i un video recull dels assalts:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
