Per què és complicat l’arbitratge en l’esgrima ?
Un dels principals problemes de l’esgrima moderna és l’arbitratge. Si analitzem els principals factors que condicionen aquesta dificultat podem comprendre i intentar resoldre, si més no, mínimament la problemàtica. Segons el meu parer hi ha quatre grans factors que incideixen en l’arbitratge: el primer és la dificultat que existeix en la interpretació de les accions, principalment, en la “lectura” de la convenció del floret i sabre. Com sabeu, aquestes armes es reglamenten segons una normativa interna, que anomenem convenció, per la qual es prioritza, davant de tocats dobles, les accions ofensives, obligant el tirador atacat a fer parada i resposta, o bé contraatacar guanyant un temps d’esgrima...Bé, en l’explicació ens allargaríem massa, així que em centraré en el problema, que no és la convenció per si mateixa, sinó la dificultat que els àrbitres tenen, o tenim, per interpretar el joc d’intencions que els dos tiradors tenen en l’execució de les diferents accions, dins la reglamentació de cada arma. El segon factor és la manca d’homogeneïtat de criteris davant diferents accions o situacions, que generen, per addició de decisions divergents, o pel retard en la informació de modificacions del reglament, la confusió permanent d’àrbitres i tiradors. Com a tercer factor vull destacar la dificultat que té l’àrbitre en analitzar visualment les accions que es succeeixen a la pista sense perdre l’ull als llums de l’aparell senyalitzador, fet que sovint, és costós. A més a més, durant tot l’assalt l’àrbitre ha de mantenir uns alts nivells d’atenció i concentració en les situacions d’assalt, fet que en situacions de pressió ambiental (tècnics que pressionen amb protestes, públic cridaner, tiradors que no faciliten la tasca...) encara es dificulta molt més. El quart i darrer factor va lligat a les deficiències de la formació, ètica i interès arbitral per part de tiradors, clubs i federacions. Anant de menys a més, podem comprovar com, en general, existeix una baixa motivació per arbitrar competicions, a excepció de les remunerades. També comprovem que en moltes sales d’esgrima actuals, per canvis en els hàbits de treball, els tiradors cada cop arbitren menys en els entrenaments, amb la qual cosa es disminueix la seva capacitat d’anàlisi d’accions i facilitat per l’arbitratge. Però sens dubte, el pitjor enemic de l’esport de l’esgrima és l’àrbitre que actua, en les seves decisions, amb benefici voluntari - interès de club, de país o per amistat personal - per a un dels dos tiradors. Els despropòsits s’accentuen fins arribar a la Real Federación Española de Esgrima, que ha trigat 14 anys en publicar un reglament actualitzat en castellà, o la pròpia Federació Internacional, incapaç en tants anys, de generar una estructura de formació coherent i homogènia, amb criteris concrets, amb una transmissió d’informació entenedora i fluïda i, per exemple, amb vídeos aclaridors, que facilitin a tothom la comprensió del reglament i l’arbitratge .
Xavier Iglesias
Àrbitre internacional de la FIE
Un dels principals problemes de l’esgrima moderna és l’arbitratge. Si analitzem els principals factors que condicionen aquesta dificultat podem comprendre i intentar resoldre, si més no, mínimament la problemàtica. Segons el meu parer hi ha quatre grans factors que incideixen en l’arbitratge: el primer és la dificultat que existeix en la interpretació de les accions, principalment, en la “lectura” de la convenció del floret i sabre. Com sabeu, aquestes armes es reglamenten segons una normativa interna, que anomenem convenció, per la qual es prioritza, davant de tocats dobles, les accions ofensives, obligant el tirador atacat a fer parada i resposta, o bé contraatacar guanyant un temps d’esgrima...Bé, en l’explicació ens allargaríem massa, així que em centraré en el problema, que no és la convenció per si mateixa, sinó la dificultat que els àrbitres tenen, o tenim, per interpretar el joc d’intencions que els dos tiradors tenen en l’execució de les diferents accions, dins la reglamentació de cada arma. El segon factor és la manca d’homogeneïtat de criteris davant diferents accions o situacions, que generen, per addició de decisions divergents, o pel retard en la informació de modificacions del reglament, la confusió permanent d’àrbitres i tiradors. Com a tercer factor vull destacar la dificultat que té l’àrbitre en analitzar visualment les accions que es succeeixen a la pista sense perdre l’ull als llums de l’aparell senyalitzador, fet que sovint, és costós. A més a més, durant tot l’assalt l’àrbitre ha de mantenir uns alts nivells d’atenció i concentració en les situacions d’assalt, fet que en situacions de pressió ambiental (tècnics que pressionen amb protestes, públic cridaner, tiradors que no faciliten la tasca...) encara es dificulta molt més. El quart i darrer factor va lligat a les deficiències de la formació, ètica i interès arbitral per part de tiradors, clubs i federacions. Anant de menys a més, podem comprovar com, en general, existeix una baixa motivació per arbitrar competicions, a excepció de les remunerades. També comprovem que en moltes sales d’esgrima actuals, per canvis en els hàbits de treball, els tiradors cada cop arbitren menys en els entrenaments, amb la qual cosa es disminueix la seva capacitat d’anàlisi d’accions i facilitat per l’arbitratge. Però sens dubte, el pitjor enemic de l’esport de l’esgrima és l’àrbitre que actua, en les seves decisions, amb benefici voluntari - interès de club, de país o per amistat personal - per a un dels dos tiradors. Els despropòsits s’accentuen fins arribar a la Real Federación Española de Esgrima, que ha trigat 14 anys en publicar un reglament actualitzat en castellà, o la pròpia Federació Internacional, incapaç en tants anys, de generar una estructura de formació coherent i homogènia, amb criteris concrets, amb una transmissió d’informació entenedora i fluïda i, per exemple, amb vídeos aclaridors, que facilitin a tothom la comprensió del reglament i l’arbitratge .
Xavier Iglesias
Àrbitre internacional de la FIE
Publicat a: Iglesias X. Per què és complicat l’arbitratge en l’esgrima? Som el Sam, 1999, 9:5.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada