Per què... aixequem el braç no armat en la guàrdia?

Fa més de 500 anys que els tractats d’esgrima representen les posicions bàsiques del nostre esport. Diferents mestres d’armes han intentat descriure els moviments ideals de l’esgrima. L’any 1409, Fiore dei Liberi graficava diverses accions de l’esgrima a dues mans. A mitjans del segle XVI, Marozzo (1536) i Agrippa (1553) exposaven imatges d’esgrima amb arma i escut o daga. En l’obra de Viggiani (1574) s’observa una mà no armada, en posició de guàrdia, que s’allunya del cos i perfila el tronc. Per contra, Thibault (1628) descriu accions descriu accions amb el braç no armat totalment estirat i enganxat al tronc.
Pel que fa a la realització del fons, els mestres dels segles XV i XVI (Agrippa 1553; Meyer 1570; Giganti 1606; Capoferro, 1610; Alfieri, 1640; de la Touche, 1670...) representaven imatges del braç no armat, en la fase final del fons, utilitzant-lo per reforçar la protecció del tronc, o per perfilar-lo.
En els orígens de l’esgrima espanyola J.Sánchez de Carranza (1582) i P. de Narváez (1600) van representar, en la verdadera destreza, un sistema geomètric per interpretar i conèixer els fonaments de l’esgrima.
D’una gran bellesa són les làmines d’Angelo Malevolti, publicades a l’Enciclopèdia Diderot y D'Alambert (1772); en elles es pot apreciar com es van universalitzar els fonaments de l’esgrima actual.
En l’actualitat, a gairebé totes les sales d’esgrima s’ensenya els novells a posar-se en guàrdia amb el braç no armat flexionat, deixant el braç a la línea de les espatlles. En el fons, es realitza el desplegament enrere del braç no armat, de forma coordinada amb l’execució tècnica d’ambdues cames...però, perquè després de 500 anys seguim amb elements tècnics tant similars? Quina funció desenvolupa en l’esgrima actual el braç no armat?
En la guàrdia de l’espasa, el braç no armat té la funció principal de perfilar el tronc. En el cas del floret, a aquesta funció se li afegeix un aspecte reglamentari: el braç no pot posar-se davant del tronc per tal de no tapar una superfície vàlida amb una de no vàlida. En el sabre, el braç no armat es desplaça enrere per tal de no donar al rival una superfície vàlida més assequible i per qüestions de seguretat.
La funció del braç no armat en el fons presenta, també, dues funcions principals: aconseguir, mitjançant l’impuls del braç enrere, una major acceleració en el moviment del fons; i compensar la inèrcia en el moment del bloqueig en caure el taló de la cama anterior. En el s. XX, la tècnica ha estat estudiada en treball científics (Mastropaolo, 1959), així com per diferents mestres en obres de referència (Clery 1965, Thirioux 1970...). De fet, els elements tècnics de l’esgrima són analitzats i desenvolupats, dia a dia, pels nostres mestres en les diferents sales del món, com també s’analitza des d’un punt de vista més científic, com en la darrera tesi doctoral sobre esgrima defensada pel nostre amic “Cuco” (E.López 2008) on, entre d’altres interessants coses, conclou que no hi ha evidències que justifiquin una major efectivitat en la sortida del fons des d’una posició concreta de la guàrdia, o bé que el millor fons és aquell que aconsegueix tocar el rival abans de contactar el terra amb el peu del davant.

Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima

Fonts:
López Adán E (2008). Tesis doctoral. Universidad Politécnica de Madrid.
Iglesias X (1998). Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.
Longhi S (2003) Trattato di Scherma 1601. AIMS.

Article extret de: Iglesias X. Per què... aixequem el braç no armat en la guàrdia? Som el Sam, 2009, 24:6.