Per què és important la talla en l’esgrima?

Per què és important la talla en l’esgrima?

En l’esgrima és reconeguda la importància que té l’envergadura en la disputa dels assalts. Un tirador amb major longitud de braços pot, per exemple, atacar sobre la preparació, o bé, contraatacar obrint la distància, amb major facilitat de la que ho faria un esgrimidor amb menor envergadura. La distància, entesa com l’espai que un tirador necessita per tocar al seu adversari, tan sols es pot entendre, en l’esgrima, de forma individual; és a dir, que la distància entre dos tiradors no és la mateixa; mètricament sí, però tècnicament no. És a dir, l’espai que necessita un tirador de 1,90 per tocar el seu adversari, no és el mateix que el necassari per un tirador de 1,70, per tant el concepte de distància d’atac serà tractat de forma diferent per ambdos. El concepte distància, en l’esgrima, és un element determinat per a l’èxit i la capacitat de gestionar-la és el factor que permet guanyar els assalts. És per això que un tirador de major envergadura disposa d’una major facilitat per assolir avantatge en les diferents situacions de combat. L’envergadura de qualsevol persona va estretament lligada a la seva alçada i, per tant, la talla ha estat considerada, per a molts tècnics, com un dels factors de rendiment de l’esgrima, i com a tal, ha estat incorporada en alguns dels programes de selecció de talents d’aquest esport.
Un dels sistemes que disposem per constatar quines són les variables que poden incidir en el rendiment és l’anàlisi del perfil del campió. Mitjançant l’estudi de diferents campions podem establir quin és el model (cineantropomètric, fisiològic, tècnic...) que més s’apropa al conjunt d’esportistes que han assolit l’èxit. Si ens fixem en la talla, podem agafar com a referència un estudi de Revenu (1988), poc després de finalitzats els Jocs Olímpics de Seul’88, en el que la mitjana d’alçada dels medallistes individuals fou de 1,90 m en els espasistes, 1,85 m en els floretistes i de 1,81 m en els sabristes, mentre que les floretistes presentaven uns valors mitjans de 1,78 m. Si ho comparem a la mitjana dels equips espanyols en aquell moment podem veure com l’estatura d’aquests era significativament inferior: espasistes 1,85 m, floretistes 1,76 m, sabristes 1,74 m i noies de floret 1,63 m. Queda clar que no es pot dir que per la menor alçada del combinat espanyol no s’assoleixen rendiments òptims, però queda clar que la talla és un factor més a afegir.
Finalment, sobre la talla hi ha un darrer anàlisi que es considera i que, amb les xifres exposades també es pot discutir; es tracta de la major alçada dels espasistes en relació a floretistes i sabristes (que va resultar significativa estadísticament en l’estudi dels equips espanyols, p<0,05; Iglesias, 1997). Per què pot ser més determinant ser alt en l’espasa que en la resta de modalitats? O el que és similar, per què els espasistes d’alt nivell presenten una talla superior a floretistes i sabristes? Doncs la resposta és que la convenció pròpia de floret i sabre disminueix sensiblement l’efecte de domini sobre la distància, pel fet que no tan sols s’ha de tocar primer, sinó que, a més a més, hi ha que posseir la prioritat de l’acció, i en això ja intervenen moltes més variables tàctiques que disminueixen, per tant, la importància que el factor envergadura té en l’espasa.



Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima

Fonts:
Iglesias X (1997): Valoració funcional específica en l’esgrima. Tesi Doctoral. UB-INEFC. Barcelona.
Revenu D (1988): Escrime. EPS 214:36-37.


--> Article publicat a la revista SOM el SAM núm. 12 (2003)
(Iglesias X. Per què... és important la talla en l’esgrima? Som el Sam, 2003, 12:2)