dissabte, 21 d’agost de 2010

Per què...l’esgrima és formativa?


En l’esgrima, des de la iniciació a l’alta competició, de l’escola fins als centres d’alt rendiment, i des de l’aficionat al professional es manté, com a element intrínsec a la seva pràctica, el respecte a un mateix, als rivals, als companys, al mestre i als materials utilitzats. En l’àmbit psicològic, com a esport individual, reforça la confiança en un mateix, i el seu caràcter de lluita, amb oposició directa, desenvolupa l’autocontrol en situacions diverses. L’elevat nombre d’estímuls (atacs, fintes, parades...) i la constant interacció amb el rival fan necessari un elevat component d’atenció-concentració.

En l’àmbit psicomotor cal destacar que l’asimetria ajuda en l’afirmació de la lateralitat i l’estructuració de l’esquema corporal. Existeix un gran control de l’equilibri dinàmic i una organització espacial diferenciada, condicionada per l’ús d’un objecte-implement que provoca la variació en la percepció habitual de la distància per part de l’alumne; implica també la coordinació mà-cames, el desenvolupament de la precisió i un elevat tractament de la informació davant les múltiples situacions de combat. En l’àmbit actitudinal la principal característica és el treball sobre els valors intrínsecs de l’esgrima: respecte al rival i l’àrbitre, deferència al mestre, cura del material, reconeixement i acceptació de la derrota i correcta actitud davant la victòria. A més, en l’alta competició, és un dels pocs esports on, encara, hi ha esportistes que ajuden l’àrbitre en situacions que els hi són desfavorables, com per exemple rebutjar un tocat que es dóna guanyador per un error d’observació arbitral. En l’àmbit de la condició física l’esgrima permet treballar les diferents qualitats: la força gràcies a la potència dels desplaçaments, la velocitat amb les accions amb l’arma, la resistència per la intermitència de les accions i, finalment, la flexibilitat, necessària per aconseguir l’amplitud de moviment en la tècnica del fons. L’existència d’una arma permet equilibrar les diferències de força entre tiradors de característiques diferents. El component tecnicotàctic fa que la condició física sigui un instrument més en la consecució del rendiment i no una finalitat en si mateixa. En l’àmbit cognitiu, la necessitat de prendre decisions, de forma ràpida i encertada, fa del nostre esport un joc d’escacs d’alta velocitat mental. Tenim estratègia, i molta, però a diferència d’aquest joc de taula, no es pot aturar el rellotge, les accions es precipiten en mil•lèsimes de segon i cal estar preparat. La importància de treballar de forma conjunta les capacitats físiques amb les cognitives i actitudinals fa que les unes sense les altres no tinguin sentit en l’aprenentatge del nostre esport. L’esgrima requereix d’un procés d’ensenyament integral que possibiliti l’adaptació dels elements apresos a les diferents situacions de combat. _____________________

Text publicat a la revista Som el Sam (núm 19; 2006) i adaptat parcialment de l’article:
Iglesias, X; Anguera, B; González Arévalo, C. (2007): Valors en guàrdia. Apunts E.F. 87:35-53.

Xavier Iglesias

dimecres, 28 de juliol de 2010

Per què... pressionem a final de pista en espasa?

La pista d’esgrima representa un espai limitat de joc en el que la sortida lateral o posterior repercuteix en un desavantatge per al tirador infractor. Aquesta situació és aprofitada per molts tiradors per pressionar o deixar-se pressionar, utilitzant les situacions generades per un profit estratègic que millori les seves opcions en la consecució de la victòria. En aquest treball ens centrarem en l’espasa, atès que l’anàlisi de les tres modalitats i el seu comportament en pista és, o ha de ser, diferenciat.
La pressió ambiental és la condició situacional generada en el combat per la influència dels factors espai, temps i resultat. El temps d’assalt que queda per tirar, combinat amb la situació de desequilibri del marcador, condiciona fortament la conducta de l’espasista en l’assalt.
Definim pressió temporal com la condició situacional generada en el combat per la influència dels tocats de desequilibri en el marcador per unitat de temps de combat restant (Gasset i Iglesias, 2010). En el cas de l'esgrima d'espasa, hi ha una pista de 2x14 m, distribuïda en 5 zones: una central de 4 m, dues intermèdies de 3m i dues finals de 2m. El límit posterior de la pista (zona final) es converteix en el factor limitant, atès que el desplaçament té lloc en una única dimensió (eix anteroposterior) i se sotmet a pressió espacial al tirador quan es redueix l'espai disponible per retrocedir, per que el sobrepassar el límit posterior comporta un tocat en contra. L'amplada de pista també es converteix en un factor limitant: el tirador que excedeix els límits laterals és penalitzat amb pèrdua de terreny. En el treball que presentem vam voler caracteritzar les accions realitzades en els diferents espais de la pista d’esgrima en tiradors d’elit (Iglesias et al. 2010). Es van analitzar un total de 9 assalts de semifinal i final dels darrers campionats del món d’espasa masculina, valorant un total de 354 accions.



Accions (n = 353) en els assalts d'espasa segons la zona de la pista on es desenvolupen, i la seva efectivitat (%).

La figura ens mostra la densitat d'accions que es realitzen a les diferents zones de la pista d'esgrima, observant un comportament relativament simètric en les zones intermèdia i final. L’anàlisi l’hem realitzada comparant la distribució total del nombre d’accions disputades amb el percentatge d’efectivitat (aconseguir el tocat o no) de les mateixes en cadascuna de les zones. D’una banda podem veure com la distribució ens mostra com el major nombre d’accions es realitza en les zones intermèdies, mentre que en zona central se’n produeixen molt poques. Molt probablement, per la seva dinàmica competitiva, l'anàlisi del sabre presentarà una distribució espacial de les accions diferent de la de l'espasa. En els extrems de la pista podem veure com hi ha un volum d’accions superior, però el fet més destacable és l’anàlisi comparativa amb l’efectivitat de les accions; aquí es pot observar com, probablement, l'increment de l'efectivitat en els extrems de la pista respon a la pressió espacial a la qual se sotmeten els tiradors en aquesta zona, restringint les opcions de defensa amb la distància i limitant, per tant, les opcions defensives existents en altres zones de la pista.
Aquesta és la realitat del les accions i la seva efectivitat, però, per a qui és més eficient l’estratègia de pressionar a final de pista, pel pressionador o pel pressionat? Això caldrà analitzar-ho amb més detall... to be continued ;-)


Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima

Fonts:
Iglesias X, Gasset A, González C, Anguera MT (2010): Interacción competitiva y presión ambiental en deportes de combate: aplicación de la metodología observacional. Llibre d'abstracts, XII Congreso Nacional de Psicología del Deporte, Madrid.

Gasset A, Iglesias X (2010). Caracterització de la pressió temporal com a factor ambiental de la conducta humana en situació de conflicte. El cas de l'esgrima d'espasa. Llibre d'abstracts, Congrés Internacional d’Educació Física, Barcelona.

Agraïments:
A Juanjo Michavila per la seva intervenció en el procés d’observació dels assalts.

diumenge, 20 de juny de 2010

Les noies d’Esgrima del CE INEF: CAMPIONES DE CATALUNYA ABSOLUTES




L’esgrima s’acomiada del club esportiu INEF amb un èxit que culmina 5 anys de feina i il•lusions.
Vam impulsar la secció d’esgrima amb el projecte “olímpiques 2016”, amb la idea de potenciar l’esport femení i l’esgrima a l’INEFC, i possibilitar la creació d’un grup de nenes que, a llarg termini, pogués formar part d’un equip olímpic del 2016.
Amb aquestes 5 temporades de feina hem invertit moltes hores de dedicació els que hem impulsat el programa, els tècnics involucrats, les fantàstiques “INEFES” que hem tingut i com no, els pares que en tot moment ens han donat suport. Però per donar continuïtat a un projecte com aquest cal molt més que il•lusió del col•lectiu involucrat.
En el recorregut hem aconseguit que 3 de les INEFES estiguin becades a la RJ Blume, que es guanyessin diferents medalles en Campionats de Catalunya de categories inferiors i també en Campionats d’Espanya i, aquest cap de setmana, ens hem acomiadat com a Club Esportiu INEF de la millor manera: Guanyant el Campionat de Catalunya Absolut per equips, el campionat de Catalunya Absolut Individual i, també, dos medalles de bronze. Sens dubte les noies sí han estat a l’alçada.

A més, la competició s'ha desenvolupat a Terrassa, organitzada pel Nicolás de Echaniz, un dels alumnes d'INEFC amb qui vam crear la secció d'esgrima i que ara té el seu propi club d'esgrima. Ell mai havia tingut contacte amb aquest esport abans d'arribar a l'INEFC.

Ha estat un èxit aclaparador què, malgrat la immensa alegria, no ha pogut esborrar la tristesa que tots teníem en no poder donar continuïtat al projecte a l’INEFC.

Esperem que en el 2016 alguna d’elles, des dels JJOO de Rio de Janeiro, recordi que els seus orígens van ser a la secció d’esgrima del CE INEF.

Moltes gràcies pel camí que hem fet plegats !!!

L'equip de l'INEF: CAMPIONES DE CATALUNYA ABSOLUTES !!!

Un gran èxit !!!

Això és el que han tingut les nostres INEFES i el seu tècnic. Quan tots estàvem amb la moral baixa pel comiat que tindrem de la secció d'esgrima de l'INEF les noies han demostrat que tenen qualitat, que tenen nivell, que aquests anys han valgut la pena, que han aprés i que saben competir.

L'equip del CE INEF de BArcelona, format per Irene Benedicto, Clara Anyó, Helena López i Patrícia Jiménez, i entrenat pel mestre Agustí Gasset, ha estat el guanyador del Campionat de Catalunya Absolut.

La clau del Campionat ha estat la semifinal, on hi ha hagut moltes alternances al marcador, però en el parcial final, la Clara Anyó ha fet una important remuntada de 10 tocats a 3 i s'ha imposat al primer equip de la Sala d'Armes Montjuïc (45-40). Posteriorment, a la final, s'han imposat a la Sala d'Esgrima d'Amposta per un clar 35-45.

Enhorabona !!!

Clara Anyó: CAMPIONA DE CATALUNYA ABSOLUTA



La nostra tiradora-entrenadora Clara Anyó ha estat la brillant guanyadora dels Campionats de Catalunya Absoluts d'Espasa Femenina disputats a Terrassa. Se'ns dubte ha estat la gran sorpresa de la jornada i una de les grans alegries amb que hem pogut gaudir d'aquest final de temporada, i que ens ha ofert un gran resultat en un moment tant dolent com és la desaparició de l'activitat d'esgrima de la nostra secció a l'INEFC.

A més, la Clara ha estat acompanyada al podi d'altres dues INEFES: Irene Benedicto i Helena López que han guanyat la medalla de bronze.

Enhorabona !!!