dimarts, 30 de juny del 2009

SAM i FCE els nostres "convidats" a l'INEFC

Mentre es realitzen les obres de remodelació de les instal·lacions de Reina Elisenda, el club d'Esgrima SAM i la FCE han arribat a un acord amb l'INEFC per a l'ús de les instal·lacions de l'INEFC en el mes de juliol, els dilluns, dimecres i dijous de 19:30 a 21h. Així, tindrem uns "convidats" de luxe a les nostres instal·lacions. Benvinguts !!!

Cursos d'estiu a l'INEFC... amb esgrima


De dilluns 29 de juny a divendres 3 de juliol de 2009 es desenvolupen els cursos d'estiu de l'INEFC Barcelona. Enguany es torna a organitzar el curs d'esgrima escolar que és impartit pel nostre mestre, i professor-catedràtic de l'INEFC, Xavier Iglesias. Val a dir que el nostre tirador, Rafa Tarragó, és el responsable de l'organització global de tots els cursos: això si que és un assalt difícil !!!

diumenge, 14 de juny del 2009

Marina Iglesias... bicampeona de Catalunya: Esgrima i Sincro



La Marina Iglesias, una de les nostres tiradores del CE INEFC, ha fet el seu particular "doblet" de la temporada: després d'imposar-se en el Campionat de Catalunya M-12 d'espasa femenina ara fa uns mesos, avui ha guanyat el Campionat de Catalunya escolar de nivell 4 (màxim nivell de natació sincronitzada) amb el seu club, el Joan Pelegrí. En la foto la podeu veure fent el "solo" de la rutina combinada que avui han fet sobre la música del "Rei Lleó".

Enhorabona !!!

UN BOTÍ DE 2 MEDALLES POSA EL PUNT I FINAL A LA TEMPORADA 2009-2010

UN BOTÍ DE 2 MEDALLES POSA EL PUNT I FINAL A LA TEMPORADA 2009-2010 Finalitza la temporada 2009-2010 de les tiradores i tiradors de la secció d'esgrima del Club Esportiu INEF, quedant en el record anècdotes, esforç, lluita, superació, entrenaments en parella, classes individuals, poules, entrenament físic, competicions autonòmiques, estatals i internacionals, beques, lessions, nous aprenentatges, noves incorporacions a la secció, plors, somriures, derrotes, victòries, etc., i finalitza amb la consecució de dues noves medalles, en aquesta ocasió al Campionat de Catalunya d'espasa M-17. La primera medalla va arribar de la mà de la Patrícia Jiménez, que va assolir el bronze després de caure a semifinals per 14 a 15 amb la Clara Enciso, qui després es proclamaria Campiona de Catalunya. La segona la va assolir l'equip del Club Esportiu INEF, integrat per Irene Benedicto, Patrícia Jiménez, Helena López i Camila Pérez, després de realitzar un encontre molt seriòs davant l'equip de la SEA a semifinals, al que van superar per un marcador molt ajustat. A la final no van poder plantar cara a l'equip del SAM i es van haver de conformar amb una valuosa medalla d'argent.

Forma't i podràs escollir !

Frase de la setmana: Forma't i podràs escollir !

Patrícia: Campiona de Catalunya M-15




Gran èxit de les tiradores del Club Esportiu INEFC en els CAmpionats de Catalunya M-15 d'Espasa Femenina: un or i dos bronzes:
Patrícia Jiménez: Campiona de Catalunya
Helena López: Medalla de bronze
Rosa Cuevas: Medalla de bronze
... i a més: Sara final de 8 i la Núria i la Berta ED16.
Enhorabona !!!

Rànquing 33: penúltima POULE de la temporada

Poule 33: poule petita, petita, petita...

dissabte, 6 de juny del 2009

Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma?




Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma?

En els inicis de l’esgrima de competició, a finals del s. XIX i principis del s. XX, era freqüent trobar, no tan sols la participació d’un mateix tirador en diverses armes, sinó fins i tot, excel·lents tiradors en diferents modalitats. Un clar exemple d’això el representen, entre d’altres, el cubà Van Zo Post i l’italià Nedo Nadi, medallistes en espasa, floret i sabre als Jocs Olímpics de 1904 i 1920 respectivament; o l’il·lustre Edoardo Mangiarotti que entre els JJOO de 1936 i els de 1960 va acumular un total de 13 medalles olímpiques, 8 d’espasa i 5 de floret. A partir de la dècada dels 70 això ja no s’ha tornat a repetir. L’alta especialització és un dels elements característics de l’esport modern. L’obtenció de l’alt rendiment passa, necessàriament, per formar els tiradors específicament i optimitzant els processos d’entrenament. Els nostres mestres, principals analitzadors i coneixedors de l’esgrima, reflecteixen en el seu treball aquesta especialització. Així, les classes d’esgrima sempre s’han adaptat a les característiques de les armes, dels blancs vàlids i a l’existència, o no, de convenció. Avui en dia els sabristes realitzen uns desplaçaments força característics i diferencials de la resta de modalitats, i els treballs en parelles, sovint, reprodueixen la repetició de situacions tecnicotàctiques concretes, segons l’arma... és, potser, el treball dels preparadors físics, el que ha d’ajustar-se més a les necessitats de cada modalitat. L’anàlisi del comportament diferencial dels tiradors en cada arma ens ha d’ajudar a discriminar el treball de sabristes, floretistes i espasistes. Si analitzem els assalts finals del Campionat del món del 2003 a Cuba, veiem que: la durada mitjana d’una acció en sabre masculí és de 2,6 segons (amb extrems d’1 i 9 segons) i poca variabilitat en la seva durada (ds = 1,7 s), mentre que en espasa masculina és de 11,5 segons (extrems de 1 i 35 s) i força més variabilitat en la durada dels tocats (ds = 8,1). El floret femení es troba al mig, amb una mitjana d’accions de 5,9 segons (extrems d’1 a 28 s i una desviació estàndard de 6 s). Força diferents, oi? Si continuem l’estudi, trobem que les pauses entre les accions (de l’alto a l’endavant) no són tant diferents, es troben entre els 11 a 19 segons de mitjana. El nombre d’accions realitzades en un assalt també és una dada a considerar en la programació del treball de condició física. Espasistes i sabristes toquen de forma vàlida en el 90% de les accions (24 i 29 accions totals en l’assalt final, respectivament), mentre que les floretistes necessiten 63 accions de combat per puntuar en tan sols 25 d’elles, el que duplica gairebé el treball muscular de caràcter explosiu en un assalt al mateix nombre de tocats. Malgrat aquestes observacions són un estudi de cas únic, prenguem nota, l’especificitat també s’ha d’incorporar en la preparació física dels nostres tiradors !

Xavier Iglesias
________________________________________________________
Article publicat a la revista Som el Sam (any 2004)
(Iglesias X. Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma? Som el Sam, 2004, 15:3)

Rànquing 32: ... això s'acaba !


Poule 32: ... a un tocat !


Poule 31: una poule curiosa de tirar


Amb la denominació de "gat amagat" (però amb un títol original menys finet, com "et fots"), s'ha tirat la poule aquest divendres. Els assalts es tiren de forma normal, però cada tirador escriu un "tocat amagat" en un paper; si durant l'assalt aconsegueix fer-lo, guanya directament l'assalt, estigui com estigui el marcador.

dimarts, 2 de juny del 2009