Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma?
En els inicis de l’esgrima de competició, a finals del s. XIX i principis del s. XX, era freqüent trobar, no tan sols la participació d’un mateix tirador en diverses armes, sinó fins i tot, excel·lents tiradors en diferents modalitats. Un clar exemple d’això el representen, entre d’altres, el cubà Van Zo Post i l’italià Nedo Nadi, medallistes en espasa, floret i sabre als Jocs Olímpics de 1904 i 1920 respectivament; o l’il·lustre Edoardo Mangiarotti que entre els JJOO de 1936 i els de 1960 va acumular un total de 13 medalles olímpiques, 8 d’espasa i 5 de floret. A partir de la dècada dels 70 això ja no s’ha tornat a repetir. L’alta especialització és un dels elements característics de l’esport modern. L’obtenció de l’alt rendiment passa, necessàriament, per formar els tiradors específicament i optimitzant els processos d’entrenament. Els nostres mestres, principals analitzadors i coneixedors de l’esgrima, reflecteixen en el seu treball aquesta especialització. Així, les classes d’esgrima sempre s’han adaptat a les característiques de les armes, dels blancs vàlids i a l’existència, o no, de convenció. Avui en dia els sabristes realitzen uns desplaçaments força característics i diferencials de la resta de modalitats, i els treballs en parelles, sovint, reprodueixen la repetició de situacions tecnicotàctiques concretes, segons l’arma... és, potser, el treball dels preparadors físics, el que ha d’ajustar-se més a les necessitats de cada modalitat. L’anàlisi del comportament diferencial dels tiradors en cada arma ens ha d’ajudar a discriminar el treball de sabristes, floretistes i espasistes. Si analitzem els assalts finals del Campionat del món del 2003 a Cuba, veiem que: la durada mitjana d’una acció en sabre masculí és de 2,6 segons (amb extrems d’1 i 9 segons) i poca variabilitat en la seva durada (ds = 1,7 s), mentre que en espasa masculina és de 11,5 segons (extrems de 1 i 35 s) i força més variabilitat en la durada dels tocats (ds = 8,1). El floret femení es troba al mig, amb una mitjana d’accions de 5,9 segons (extrems d’1 a 28 s i una desviació estàndard de 6 s). Força diferents, oi? Si continuem l’estudi, trobem que les pauses entre les accions (de l’alto a l’endavant) no són tant diferents, es troben entre els 11 a 19 segons de mitjana. El nombre d’accions realitzades en un assalt també és una dada a considerar en la programació del treball de condició física. Espasistes i sabristes toquen de forma vàlida en el 90% de les accions (24 i 29 accions totals en l’assalt final, respectivament), mentre que les floretistes necessiten 63 accions de combat per puntuar en tan sols 25 d’elles, el que duplica gairebé el treball muscular de caràcter explosiu en un assalt al mateix nombre de tocats. Malgrat aquestes observacions són un estudi de cas únic, prenguem nota, l’especificitat també s’ha d’incorporar en la preparació física dels nostres tiradors !
Xavier Iglesias
________________________________________________________
Article publicat a la revista Som el Sam (any 2004)
(Iglesias X. Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma? Som el Sam, 2004, 15:3)
En els inicis de l’esgrima de competició, a finals del s. XIX i principis del s. XX, era freqüent trobar, no tan sols la participació d’un mateix tirador en diverses armes, sinó fins i tot, excel·lents tiradors en diferents modalitats. Un clar exemple d’això el representen, entre d’altres, el cubà Van Zo Post i l’italià Nedo Nadi, medallistes en espasa, floret i sabre als Jocs Olímpics de 1904 i 1920 respectivament; o l’il·lustre Edoardo Mangiarotti que entre els JJOO de 1936 i els de 1960 va acumular un total de 13 medalles olímpiques, 8 d’espasa i 5 de floret. A partir de la dècada dels 70 això ja no s’ha tornat a repetir. L’alta especialització és un dels elements característics de l’esport modern. L’obtenció de l’alt rendiment passa, necessàriament, per formar els tiradors específicament i optimitzant els processos d’entrenament. Els nostres mestres, principals analitzadors i coneixedors de l’esgrima, reflecteixen en el seu treball aquesta especialització. Així, les classes d’esgrima sempre s’han adaptat a les característiques de les armes, dels blancs vàlids i a l’existència, o no, de convenció. Avui en dia els sabristes realitzen uns desplaçaments força característics i diferencials de la resta de modalitats, i els treballs en parelles, sovint, reprodueixen la repetició de situacions tecnicotàctiques concretes, segons l’arma... és, potser, el treball dels preparadors físics, el que ha d’ajustar-se més a les necessitats de cada modalitat. L’anàlisi del comportament diferencial dels tiradors en cada arma ens ha d’ajudar a discriminar el treball de sabristes, floretistes i espasistes. Si analitzem els assalts finals del Campionat del món del 2003 a Cuba, veiem que: la durada mitjana d’una acció en sabre masculí és de 2,6 segons (amb extrems d’1 i 9 segons) i poca variabilitat en la seva durada (ds = 1,7 s), mentre que en espasa masculina és de 11,5 segons (extrems de 1 i 35 s) i força més variabilitat en la durada dels tocats (ds = 8,1). El floret femení es troba al mig, amb una mitjana d’accions de 5,9 segons (extrems d’1 a 28 s i una desviació estàndard de 6 s). Força diferents, oi? Si continuem l’estudi, trobem que les pauses entre les accions (de l’alto a l’endavant) no són tant diferents, es troben entre els 11 a 19 segons de mitjana. El nombre d’accions realitzades en un assalt també és una dada a considerar en la programació del treball de condició física. Espasistes i sabristes toquen de forma vàlida en el 90% de les accions (24 i 29 accions totals en l’assalt final, respectivament), mentre que les floretistes necessiten 63 accions de combat per puntuar en tan sols 25 d’elles, el que duplica gairebé el treball muscular de caràcter explosiu en un assalt al mateix nombre de tocats. Malgrat aquestes observacions són un estudi de cas únic, prenguem nota, l’especificitat també s’ha d’incorporar en la preparació física dels nostres tiradors !
Xavier Iglesias
________________________________________________________
Article publicat a la revista Som el Sam (any 2004)
(Iglesias X. Per què l’entrenament del tirador és específic segons l’arma? Som el Sam, 2004, 15:3)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada