La pressió ambiental és la condició situacional generada en el combat per la influència dels factors espai, temps i resultat. El temps d’assalt que queda per tirar, combinat amb la situació de desequilibri del marcador, condiciona fortament la conducta de l’espasista en l’assalt.
Definim pressió temporal com la condició situacional generada en el combat per la influència dels tocats de desequilibri en el marcador per unitat de temps de combat restant (Gasset i Iglesias, 2010). En el cas de l'esgrima d'espasa, hi ha una pista de 2x14 m, distribuïda en 5 zones: una central de 4 m, dues intermèdies de 3m i dues finals de 2m. El límit posterior de la pista (zona final) es converteix en el factor limitant, atès que el desplaçament té lloc en una única dimensió (eix anteroposterior) i se sotmet a pressió espacial al tirador quan es redueix l'espai disponible per retrocedir, per que el sobrepassar el límit posterior comporta un tocat en contra. L'amplada de pista també es converteix en un factor limitant: el tirador que excedeix els límits laterals és penalitzat amb pèrdua de terreny. En el treball que presentem vam voler caracteritzar les accions realitzades en els diferents espais de la pista d’esgrima en tiradors d’elit (Iglesias et al. 2010). Es van analitzar un total de 9 assalts de semifinal i final dels darrers campionats del món d’espasa masculina, valorant un total de 354 accions.
Accions (n = 353) en els assalts d'espasa segons la zona de la pista on es desenvolupen, i la seva efectivitat (%).
La figura ens mostra la densitat d'accions que es realitzen a les diferents zones de la pista d'esgrima, observant un comportament relativament simètric en les zones intermèdia i final. L’anàlisi l’hem realitzada comparant la distribució total del nombre d’accions disputades amb el percentatge d’efectivitat (aconseguir el tocat o no) de les mateixes en cadascuna de les zones. D’una banda podem veure com la distribució ens mostra com el major nombre d’accions es realitza en les zones intermèdies, mentre que en zona central se’n produeixen molt poques. Molt probablement, per la seva dinàmica competitiva, l'anàlisi del sabre presentarà una distribució espacial de les accions diferent de la de l'espasa. En els extrems de la pista podem veure com hi ha un volum d’accions superior, però el fet més destacable és l’anàlisi comparativa amb l’efectivitat de les accions; aquí es pot observar com, probablement, l'increment de l'efectivitat en els extrems de la pista respon a la pressió espacial a la qual se sotmeten els tiradors en aquesta zona, restringint les opcions de defensa amb la distància i limitant, per tant, les opcions defensives existents en altres zones de la pista.
Aquesta és la realitat del les accions i la seva efectivitat, però, per a qui és més eficient l’estratègia de pressionar a final de pista, pel pressionador o pel pressionat? Això caldrà analitzar-ho amb més detall... to be continued ;-)
Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima
Fonts:
Iglesias X, Gasset A, González C, Anguera MT (2010): Interacción competitiva y presión ambiental en deportes de combate: aplicación de la metodología observacional. Llibre d'abstracts, XII Congreso Nacional de Psicología del Deporte, Madrid.
Gasset A, Iglesias X (2010). Caracterització de la pressió temporal com a factor ambiental de la conducta humana en situació de conflicte. El cas de l'esgrima d'espasa. Llibre d'abstracts, Congrés Internacional d’Educació Física, Barcelona.
Agraïments:
A Juanjo Michavila per la seva intervenció en el procés d’observació dels assalts.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada