Per què... ser mestre d’esgrima és més que una professió?
Les feines s’agafen i es deixen. Hom pot treballar de telefonista, encarregat o venedor, i canviar de feina; però mestre d’esgrima mai es deixa de ser, encara que no hi exerceixis activament.
Aquesta reflexió la vull incorporar en uns dies on la nostra feina, la de mestre d’esgrima, així com la d’altres professions de l’esport serà motiu d’anàlisi arran de la publicació i desplegament normatiu de la nova llei 3/2008, de 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport (DOGC núm. 5123 - 02/05/2008), que regula les titulacions necessàries per exercir qualsevol professió vinculada a l’esport. Aquesta llei regularà la nostra activitat, tant la dels mestres, com la dels tècnics de categories inferiors, i hem d’estar prou preparats.
La llei 3/2008 defineix 4 grans professions de l’esport; el tècnic d’esgrima s’emmarca dins la que es correspon a “Entrenadors professionals” , malgrat en alguns casos també podria considerar-se la vinculació a la figura de “Directors esportius”. Tots els que fem de tècnics estarem obligats a inscriure’ns al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya creat pel Consell Català de l'Esport-Escola Catalana de l'Esport (els llicenciats en EF/CAFE tan sols s’han de col·legiar). Tan sols podran treballar com a tècnics d’esgrima aquells que disposin de la titulació de Tècnic d’Esgrima (Nivells I i II) o Tècnic Superior d’Esgrima (Nivell III), que equival al títol de mestre d’esgrima; o bé la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport amb especialitat d’esgrima. Qui no disposi de la titulació tan sols podrà seguir treballant com a tècnic d’esgrima si realitza un procés d’ HABILITACIÓ (destinat a les persones que abans de l'aplicació de la llei ja treballaven com a tècnics d’esgrima). També s’estableix un procediment d’ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES, per a persones amb algun tipus de formació (reglada o no reglada) i/o experiència demostrable, que realitzarà l’ INSTITUT CATALÀ DE QUALIFICACIONS PROFESSIONALS (ICQP) del Departament d’Educació. Finalment, per a tiradors amb una llarga vida esportiva que no disposin de la titulació adient, es disposarà un sistema de VALIDACIÓ, mitjançant el qual s’establirà un “pont” de connexió formativa amb el nivell I de formació de tècnics d'esport. Sens dubte un gran repte per a tots nosaltres, però que hem de veure amb la mateixa normalitat amb que d’altres ocupacions veuen regulada la seva professió, i també amb la perspectiva històrica dels nostres antecedents: La figura del mestre d’esgrima ja apareix a la Grècia de fa més de 2500 anys amb l’”hoplomaches”; posteriorment les centúries romanes foren instruïdes de forma sistemàtica pels “lanistae”, mentre que a partir del s.XV diferents mestres d’esgrima europeus, principalment italians i espanyols, desenvolupen, mitjançant diferents tractats d’esgrima, els fonaments de l’esgrima moderna. Segons Richard Cohen (2003), un dels primers intents de “regulació professional” es va produir l’any 1540 a Anglaterra, on Enric VIII va decidir donar una llicència exclusiva d’ensenyament de l’esgrima a qui va considerar eren “Mestres de la Noble Ciència de la Defensa”, necessitant, els aspirants, més de 14 anys de formació per disposar d’aquest privilegi. Ningú més va estar autoritzat a ensenyar esgrima... però d’això ja fa molt de temps, som al s. XXI. i, malgrat tot, els mestres d’esgrima, sempre serem, amb o malgrat les lleis, mestres d’esgrima.
Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima
Fonts: Cohen R (2003). Blandir la espada. Destino, Madrid.
Llei 3/2008, de 23/4, de l'exercici de les professions de l'esport (DOGC núm. 5123 - 02/05/2008)
Aquesta reflexió la vull incorporar en uns dies on la nostra feina, la de mestre d’esgrima, així com la d’altres professions de l’esport serà motiu d’anàlisi arran de la publicació i desplegament normatiu de la nova llei 3/2008, de 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport (DOGC núm. 5123 - 02/05/2008), que regula les titulacions necessàries per exercir qualsevol professió vinculada a l’esport. Aquesta llei regularà la nostra activitat, tant la dels mestres, com la dels tècnics de categories inferiors, i hem d’estar prou preparats.
La llei 3/2008 defineix 4 grans professions de l’esport; el tècnic d’esgrima s’emmarca dins la que es correspon a “Entrenadors professionals” , malgrat en alguns casos també podria considerar-se la vinculació a la figura de “Directors esportius”. Tots els que fem de tècnics estarem obligats a inscriure’ns al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya creat pel Consell Català de l'Esport-Escola Catalana de l'Esport (els llicenciats en EF/CAFE tan sols s’han de col·legiar). Tan sols podran treballar com a tècnics d’esgrima aquells que disposin de la titulació de Tècnic d’Esgrima (Nivells I i II) o Tècnic Superior d’Esgrima (Nivell III), que equival al títol de mestre d’esgrima; o bé la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport amb especialitat d’esgrima. Qui no disposi de la titulació tan sols podrà seguir treballant com a tècnic d’esgrima si realitza un procés d’ HABILITACIÓ (destinat a les persones que abans de l'aplicació de la llei ja treballaven com a tècnics d’esgrima). També s’estableix un procediment d’ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES, per a persones amb algun tipus de formació (reglada o no reglada) i/o experiència demostrable, que realitzarà l’ INSTITUT CATALÀ DE QUALIFICACIONS PROFESSIONALS (ICQP) del Departament d’Educació. Finalment, per a tiradors amb una llarga vida esportiva que no disposin de la titulació adient, es disposarà un sistema de VALIDACIÓ, mitjançant el qual s’establirà un “pont” de connexió formativa amb el nivell I de formació de tècnics d'esport. Sens dubte un gran repte per a tots nosaltres, però que hem de veure amb la mateixa normalitat amb que d’altres ocupacions veuen regulada la seva professió, i també amb la perspectiva històrica dels nostres antecedents: La figura del mestre d’esgrima ja apareix a la Grècia de fa més de 2500 anys amb l’”hoplomaches”; posteriorment les centúries romanes foren instruïdes de forma sistemàtica pels “lanistae”, mentre que a partir del s.XV diferents mestres d’esgrima europeus, principalment italians i espanyols, desenvolupen, mitjançant diferents tractats d’esgrima, els fonaments de l’esgrima moderna. Segons Richard Cohen (2003), un dels primers intents de “regulació professional” es va produir l’any 1540 a Anglaterra, on Enric VIII va decidir donar una llicència exclusiva d’ensenyament de l’esgrima a qui va considerar eren “Mestres de la Noble Ciència de la Defensa”, necessitant, els aspirants, més de 14 anys de formació per disposar d’aquest privilegi. Ningú més va estar autoritzat a ensenyar esgrima... però d’això ja fa molt de temps, som al s. XXI. i, malgrat tot, els mestres d’esgrima, sempre serem, amb o malgrat les lleis, mestres d’esgrima.
Xavier Iglesias
Mestre d’esgrima
Fonts: Cohen R (2003). Blandir la espada. Destino, Madrid.
Llei 3/2008, de 23/4, de l'exercici de les professions de l'esport (DOGC núm. 5123 - 02/05/2008)
--> Article publicat a la revista SOM el SAM (2009)
(Iglesias X. Per què... ser mestre d’esgrima és més que una professió? Som el Sam, 2009, 23:3)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada